elissa.berge
New member
- Registrado
- 27 Sep 2024
- Mensajes
- 44
Escultura en pedra, dues Venècies, els artistes catalans a París, les confluències entre Miró i Matisse, el combo Vinçon/Ikea, la Barcelona Gallery Weekend... Apunteu a l’agenda set propostes que encara no s’han inaugurat i no perdeu de vista les tres que finalitzen en breu. Last call!
Després d’una bona temporada apostant per noms propis com Jaume Plensa, Antonio López i Miquel Barceló, la Fundació Catalunya La Pedrera estrenarà la tardor amb una exposició col·lectiva que té com a fil conductor la pedra. Art en pedra és un homenatge al material més noble, imprescindible en l’evolució de l’escultura moderna. I ho fa a través de l’obra tardana de vuit escultors de prestigi: Hans Arp, Louise Bourgeois, Eduardo Chillida, Naum Gabo, Barbara Hepworth, Henry Moore, Isamu Noguchi i Jorge Oteiza, tots ells nascuts a cavall entre el segle XIX i el XX, i amb carreres llargues amb punts de confluència. Aquesta selecció d’escultures abstractes no només dialogaran entre elles, indagant en els seus punts de confluència, sinó que també ho faran amb la pròpia estructura de la Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera. A més a més, els visitants podran gaudir d’una secció dedicada als pioners que van modernitzar una disciplina mil·lenària com Xavier Corberó, Stephen Cox, Luciano Fabro, Barry Flanagan, Cristina Iglesias, Ettore Spalletti i Alison Wilding. Una lliçó d’escultura en pedra.
Una ciutat, dos fotògrafs que no es coneixien però que s’admiraven mútuament i una sensibilitat compartida. Aquests són els ingredients que ha barrejat la Sala Parés per a presentar Kenna-Catany. Venecia, un viatge íntim a la capital del Vènet des de l’òptica de dos mags de la fotografia: el britànic Michael Kenna (1953) i el mallorquí Toni Catany (1944-2013). La setantena d’imatges escollides, però, anirà més allà de la ciutat italiana, doncs també s’exposarà una selecció de natures mortes que demostra la confluència estètica i conceptual de tots dos artistes, un vincle invisible que ja es va fer palès en una exposició a dues bandes organitzada l’any passat al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor, poble natal del mallorquí.
El nom d’Eveli Torent no ha passat a la història com el de molts dels seus coetanis -Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Picasso, Anglada Camarasa...- però sÍ que mereixia una exposició que recuperés la seva figura. I això ha fet el MNAC amb Eveli Torent. Entre els Quatre Gats i la Masoneria, on s’ha posat fil a l’agulla per a narrar les peripècies vitals i professionals del fill d’un notari badaloní que volia ser artista. Torent va ser un habitual de l’entorn dels Quatre Gats, l’epicentre modernista català, però amb el canvi de segle no va dubtar en instal·lar-se a París, on va continuar treballant d’il·lustrador editorial. Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial va saltar a Nova York, ciutat on va relacionar-se amb els masons i, als anys vint, va tornar a Barcelona. D’esperit aventurer i curiós, també va fer de professor d’art decoratiu i fins i tot va obrir un petit museu d’arqueologia i un parc d’escultures a la seva residència d’estiu a Eivissa.
Com era el París de principis del segle XX? Què hi passava? Com s’hi vivia? Com t’acollia? En aquella època, la capital francesa era un pol d’atracció d’artistes de tot arreu: pintors, músics, gravadors, escriptors, periodistes, il·lustradors... La llista dels que hi van arribar des de Catalunya és llarga, llarguíssima: Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell, Pablo Picasso, Joaquim Sunyer, Lluïsa Vidal, Laura Albéniz, Pau Casals, Isaac Albéniz, Enric Granados, Joaquim Nin, Maria Gay, Jaume Brossa, entre molts altres. Com va quedar plasmada l’experiència parisenca en la seva obra? La resposta es troba a De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París (1889-1914), la nova exposició multidisciplinar del Museu Picasso, que proposa un viatge al cor de la Ciutat de la LLum des d’una perspectiva -tan emocional com artística- molt nostrada. I l’altra pregunta és: hi apareixerà en aquesta llista Eveli Torent?
El 1936, els pintors Joan Miró i Henri Matisse es van fotografiar junts al cafè Les Deux Magots de París. Eren de dues generacions diferents, fins i tot els seus estils eren diferents, però això no va impedir que un surrealista i un fauvista s’admiressin mútuament. Una admiració que també va acabar influint en la seues respectives obres segons defensa l’historiador de l’art Rémi Labrusse. Ell és el comissari de MiróMatisse. Més enllà de les imatge, la gran exposició de tardor de la Fundació Miró que explica com es va travar aquesta relació d’amistat i com la trencadora concepció que tenien de l’art els va acabar unint més del que podria semblar a primer cop d’ull.
Durant quatre dècades, la botiga Vinçon -sota el mestratge de Ferran Amat- va educar el paladar barceloní en termes de disseny. I quan va tancar al 2015 va deixar molts clients orfes. També és cert que la irrupció d’Ikea a l’àrea metropolitana de Barcelona, el 1996, li va anar menjant terreny. Potser perquè el disseny escandinau a preus populars s’empassava molt millor. La qüestió és que el combo Vinçon/Ikea encara sobreviu en moltes llars i, en molts casos, també hi conviu. I aquí ve la pregunta clau que un dia es va fer Amat i que l’arquitecte Juli Capella ha materialitzat al DHub amb una atractiva i enigmàtica eloqüència: 100 objectes d’Ikea ens hagués agradat tindre a Vinçon. Ni més ni menys.
Quatre dies d’art contemporani en vena per quasi una trentena de galeries d’art repartides entre Barcelona i L’Hospitalet. Així es podria resumir el programa de la nova edició de la Barcelona Gallery Weekend, que enguany celebra el seu desè aniversari. I com quin no vol la cosa, porta una dècada visibilitzant el teixit artístic de la capital catalana i construint ponts entre els artistes, les galeries i els compradors, a més d’acostar l’art contemporani al públic general. Recomanacions? Les poètiques fotografies de l’artista japonès Yamamoto Masao a la Galeria Valid Foto BCN; les suggerents pintures d’Esther Boix, coetània de Mari Chordà, a la Galeria Marc Domènech; els enigmàtics artefactes de Lara Fluxà a Bombon Projects, les escultures metàl·liques de Gianluca Iadema a Suburbia Contemporary, la reinterpretació de l’obra de Carles Congost a House of Chappaz, les escenes de Lúa Coderch a Àngels Barcelona... Però la millor recomanació és submergir-se a barcelonagalleryweekend.com i fer-se un programa a mida.
Manifesta 15 La biennal nòmada europea que fusiona art contemporani i arquitectura aterra a l’àrea metropolitana de Barcelona per a celebrar la seva 15 edició. Una ocasió única per visitar espais que normalment romanen tancats al públic i reinterpretar-los amb una mirada artística.
Barcelona, Granollers, Sant Cugat i altres ciutats. Fins al 24 de novembre. manifesta15.org
Jeff Wall. Contes possibles Les imatges del fotògraf canadenc són tan pictòriques -en la seva composició i en la seva intenció narrativa- que semblen pintures, d’aquí que rebin l’apel·latiu de quadres fotògrafics. Encara podeu contemplar els 36 que ocupen diverses sales del Palau de la Virreina i evadir-vos en relats inacabats.
Palau de la Virreina. Centre de la Imatge. Fins al 13 d’octubre.
Geisha i Samurai. Memòries del Japó. Aquest recorregut artístic -que toca el teatre, la pintura, el dibuix eròtic...- es capbussa en una cultura tan elegant i refinada com la japonesa i va molt més enllà del reclam comercial de les dones amb quimono i els guerrers amb armadura.
Palau Martorell. Prorrogada fins al 27 d’octubre.
Seguir leyendo
elpais.com
Art en pedra. Fundació Catalunya La Pedrera
Del 4 d’octubre al 2 de febrer de 2025
Després d’una bona temporada apostant per noms propis com Jaume Plensa, Antonio López i Miquel Barceló, la Fundació Catalunya La Pedrera estrenarà la tardor amb una exposició col·lectiva que té com a fil conductor la pedra. Art en pedra és un homenatge al material més noble, imprescindible en l’evolució de l’escultura moderna. I ho fa a través de l’obra tardana de vuit escultors de prestigi: Hans Arp, Louise Bourgeois, Eduardo Chillida, Naum Gabo, Barbara Hepworth, Henry Moore, Isamu Noguchi i Jorge Oteiza, tots ells nascuts a cavall entre el segle XIX i el XX, i amb carreres llargues amb punts de confluència. Aquesta selecció d’escultures abstractes no només dialogaran entre elles, indagant en els seus punts de confluència, sinó que també ho faran amb la pròpia estructura de la Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera. A més a més, els visitants podran gaudir d’una secció dedicada als pioners que van modernitzar una disciplina mil·lenària com Xavier Corberó, Stephen Cox, Luciano Fabro, Barry Flanagan, Cristina Iglesias, Ettore Spalletti i Alison Wilding. Una lliçó d’escultura en pedra.
Kenna-Catany. Venècia. Sala Parés
Del 19 de setembre al 19 d’octubre de 2024
Una ciutat, dos fotògrafs que no es coneixien però que s’admiraven mútuament i una sensibilitat compartida. Aquests són els ingredients que ha barrejat la Sala Parés per a presentar Kenna-Catany. Venecia, un viatge íntim a la capital del Vènet des de l’òptica de dos mags de la fotografia: el britànic Michael Kenna (1953) i el mallorquí Toni Catany (1944-2013). La setantena d’imatges escollides, però, anirà més allà de la ciutat italiana, doncs també s’exposarà una selecció de natures mortes que demostra la confluència estètica i conceptual de tots dos artistes, un vincle invisible que ja es va fer palès en una exposició a dues bandes organitzada l’any passat al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor, poble natal del mallorquí.
Eveli Torrent. Entre els Quatre Gats i la masoneria. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
Del 18 d’octubre al 16 de febrer de 2025
El nom d’Eveli Torent no ha passat a la història com el de molts dels seus coetanis -Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Picasso, Anglada Camarasa...- però sÍ que mereixia una exposició que recuperés la seva figura. I això ha fet el MNAC amb Eveli Torent. Entre els Quatre Gats i la Masoneria, on s’ha posat fil a l’agulla per a narrar les peripècies vitals i professionals del fill d’un notari badaloní que volia ser artista. Torent va ser un habitual de l’entorn dels Quatre Gats, l’epicentre modernista català, però amb el canvi de segle no va dubtar en instal·lar-se a París, on va continuar treballant d’il·lustrador editorial. Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial va saltar a Nova York, ciutat on va relacionar-se amb els masons i, als anys vint, va tornar a Barcelona. D’esperit aventurer i curiós, també va fer de professor d’art decoratiu i fins i tot va obrir un petit museu d’arqueologia i un parc d’escultures a la seva residència d’estiu a Eivissa.
De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París (1889-1914). Museu Picasso
Del 22 de novembre al 20 de març de 2024
Com era el París de principis del segle XX? Què hi passava? Com s’hi vivia? Com t’acollia? En aquella època, la capital francesa era un pol d’atracció d’artistes de tot arreu: pintors, músics, gravadors, escriptors, periodistes, il·lustradors... La llista dels que hi van arribar des de Catalunya és llarga, llarguíssima: Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell, Pablo Picasso, Joaquim Sunyer, Lluïsa Vidal, Laura Albéniz, Pau Casals, Isaac Albéniz, Enric Granados, Joaquim Nin, Maria Gay, Jaume Brossa, entre molts altres. Com va quedar plasmada l’experiència parisenca en la seva obra? La resposta es troba a De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París (1889-1914), la nova exposició multidisciplinar del Museu Picasso, que proposa un viatge al cor de la Ciutat de la LLum des d’una perspectiva -tan emocional com artística- molt nostrada. I l’altra pregunta és: hi apareixerà en aquesta llista Eveli Torent?
MiróMatisse. Més enllà de les imatges. Fundació Joan Miró
Del 25 d’octubre al 9 de febrer de 2024
El 1936, els pintors Joan Miró i Henri Matisse es van fotografiar junts al cafè Les Deux Magots de París. Eren de dues generacions diferents, fins i tot els seus estils eren diferents, però això no va impedir que un surrealista i un fauvista s’admiressin mútuament. Una admiració que també va acabar influint en la seues respectives obres segons defensa l’historiador de l’art Rémi Labrusse. Ell és el comissari de MiróMatisse. Més enllà de les imatge, la gran exposició de tardor de la Fundació Miró que explica com es va travar aquesta relació d’amistat i com la trencadora concepció que tenien de l’art els va acabar unint més del que podria semblar a primer cop d’ull.
100 objectes d’Ikea que ens hagués agradat tindre a Vinçon. Disseny Hub Barcelona (DHub)
Del 18 d’octubre al 23 de febrer de 2025
Durant quatre dècades, la botiga Vinçon -sota el mestratge de Ferran Amat- va educar el paladar barceloní en termes de disseny. I quan va tancar al 2015 va deixar molts clients orfes. També és cert que la irrupció d’Ikea a l’àrea metropolitana de Barcelona, el 1996, li va anar menjant terreny. Potser perquè el disseny escandinau a preus populars s’empassava molt millor. La qüestió és que el combo Vinçon/Ikea encara sobreviu en moltes llars i, en molts casos, també hi conviu. I aquí ve la pregunta clau que un dia es va fer Amat i que l’arquitecte Juli Capella ha materialitzat al DHub amb una atractiva i enigmàtica eloqüència: 100 objectes d’Ikea ens hagués agradat tindre a Vinçon. Ni més ni menys.
Barcelona Gallery Weekend. Diferents emplaçaments
Del 19 al 22 de setembre
Quatre dies d’art contemporani en vena per quasi una trentena de galeries d’art repartides entre Barcelona i L’Hospitalet. Així es podria resumir el programa de la nova edició de la Barcelona Gallery Weekend, que enguany celebra el seu desè aniversari. I com quin no vol la cosa, porta una dècada visibilitzant el teixit artístic de la capital catalana i construint ponts entre els artistes, les galeries i els compradors, a més d’acostar l’art contemporani al públic general. Recomanacions? Les poètiques fotografies de l’artista japonès Yamamoto Masao a la Galeria Valid Foto BCN; les suggerents pintures d’Esther Boix, coetània de Mari Chordà, a la Galeria Marc Domènech; els enigmàtics artefactes de Lara Fluxà a Bombon Projects, les escultures metàl·liques de Gianluca Iadema a Suburbia Contemporary, la reinterpretació de l’obra de Carles Congost a House of Chappaz, les escenes de Lúa Coderch a Àngels Barcelona... Però la millor recomanació és submergir-se a barcelonagalleryweekend.com i fer-se un programa a mida.
Més tres exposicions imperdibles que baixen el teló a la tardor
Manifesta 15 La biennal nòmada europea que fusiona art contemporani i arquitectura aterra a l’àrea metropolitana de Barcelona per a celebrar la seva 15 edició. Una ocasió única per visitar espais que normalment romanen tancats al públic i reinterpretar-los amb una mirada artística.
Barcelona, Granollers, Sant Cugat i altres ciutats. Fins al 24 de novembre. manifesta15.org
Jeff Wall. Contes possibles Les imatges del fotògraf canadenc són tan pictòriques -en la seva composició i en la seva intenció narrativa- que semblen pintures, d’aquí que rebin l’apel·latiu de quadres fotògrafics. Encara podeu contemplar els 36 que ocupen diverses sales del Palau de la Virreina i evadir-vos en relats inacabats.
Palau de la Virreina. Centre de la Imatge. Fins al 13 d’octubre.
Geisha i Samurai. Memòries del Japó. Aquest recorregut artístic -que toca el teatre, la pintura, el dibuix eròtic...- es capbussa en una cultura tan elegant i refinada com la japonesa i va molt més enllà del reclam comercial de les dones amb quimono i els guerrers amb armadura.
Palau Martorell. Prorrogada fins al 27 d’octubre.
Seguir leyendo
Les exposicions de tardor que mereixen el vostre temps
Pintura, escultura, disseny, fotografia i moltes galeries formen part de les exposicions més destacades dels propers mesos
elpais.com